Penso que els humans estem fets per viure en tribu, colze a colze, entomant situacions difícils en equip i celebrant coses bones de la vida també en equip.
No crec en la vida mononuclear, per mi és una altra invenció del capitalisme que ens manté aïllats, sempre necessitats i en carència, ens fa dèbils, fràgils.Trobo  faltar aquest coixí especialment des de que sóc mare.

Tenir nadons i nens petits requereix d’una xarxa que ajudi als pares a nodrir-se per poder nodrir les criatures, no només d’aliment sinó d’amor, i de bon humor.

De fet, així seria en cada època de la nostra vida, cada edat té uns compromisos que són més fàcils d’assolir si algú et dóna la mà, i aquí la importància de que el nostre projecte sigui intergeneracional, complet, cíclic.

Viure amb altra gent sempre ha estat un somni per mi, vinc d’una família petita, però amb molt entorn social i necessito rodejar-me de persones properes, compartir, facilitar-nos…

 

Molt feliç de ser part de La Raval.