Perquè entenem la cura com a una activitat ineludible la fem visible i la integrem cooperativament en el dia a dia. Incorporant- la com a feina generacional i de transversalitat de gènere, trencant així la invisibilitat d’aquestes tasques perquè tradicionalment s’ha considerat un acte natural i de les dones.
Les relacions interpersonals ajuden a prevenir riscos de dependència, redueixen la vulnerabilitat econòmica i emocional.
L’intercanvi generacional (família nuclear extensa) aporta avantatges a les diferents etapes de la vida:
A la primera infància, que necessiten calma per ser escoltats, acompanyats, la troben amb els grans ja jubilats. Aquest model de convivència impregnarà en els nens uns referents de vida basats en el respecte, la solidaritat, la tolerància i l’aprofitament de l’experiència de cadascuna de les etapes per on passarà i de les quals tindrà vivències importants en el dia a dia de la convivència.
Als joves, que necessiten models de convivència més enllà del seu nucli, que sovint se’ls fa petit i conflictiu. Responsabilitat de tenir cura dels petits i ser referent per a ells. Pertinença a un grup tenint el protagonisme necessari per a sentir-se part important d’ell.
A les famílies d’avui, diverses i singulars, perquè hi trobin l’ajuda i l’acompanyament necessaris, en aquesta etapa, sovint estressant i solitària. Intercanvi de problemes, solucions i càrregues, aprenent els uns dels altres i descobrint noves formes d’atendre i criar els fills.
Als grans, jubilats, essent útils, aportant el temps i l’experiència dels anys, acompanyats i reconeguts. És, sens dubte, la millor garantia per gaudir de salut i per evidenciar a la societat un model de vellesa portadora de vida. Conviure amb els diferents punts de vista del món, des de la calma i la distància que comporta el no tenir ja tantes responsabilitats. La satisfacció de trobar-se envoltats de famílies a les quals la seva aportació els farà sentir útils des del punt de vista humà i emocional. És canviar la recepta mèdica per la recepta social.
