Ara que ja portem un any de pandèmia i hem passat els primers dolors de l’impacte, tots podem anar llegint com ens hem sentit de vulnerables, individualment i col·lectivament.
El projecte/somni de La Raval és acompanyar-nos en la vida i per això en aquest moment hem volgut posar sobre la taula un debat que, de fons, va de cures.
Volem posar-nos a pensar i hem ideat aquesta Jornada que us oferim.
Hem aplegat diverses veus al matí per escoltar-les. Després, si voleu, podem dinar i fent la sobretaula en parlem plegades, intercanviem vivències i col·lectivament en fem el recull.
Les veus/les mirades:
L’Assumpta Montellà és la historiadora que ha caminat les colònies industrials del Bages i el Berguedà, recollint el testimoni de les dones, en sap un pou de l’ajuda mútua que ens precedeix en la història recent de casa nostra, i ens posarà en situació d’això que en diem: “cohabitar és un fer natural”
També és la responsable de la recuperació de la memòria de la Maternitat d’Elna.
El David Fernàndez i la Montse Vives.
Ell és un home públic, compromès en la defensa dels valors comuns, però sobretot o també, l’hem volgut escoltar perquè recordem un gest concret que ens entendreix, amb quina “cura” acompanyava al iaio Pujol de bracet a passar el tràngol de la investigació parlamentària, malgrat pertànyer a l’acusació.
La Montse és una pensadora que ens durà a un territori més íntim, “el del diàleg amb els contraris”
Esperem d’ells dos, que es posin a dansar entre el que és íntim i comú, allò que ens hem de demanar i compartir.
Més tard, tindrem l’aportació de dos grans moviments mundials al voltant del cohabitatge, a Uruguay l’Enrique Cal (FUCVAM) i a Alemanya l’Helga Ring (MIETHAUSER SYNDICAT).:
a cadascun d’ells els hem fet una pregunta:
A l’Enrique, que participarà en línia li demanem: què creu que té la seva cultura, poble, col·lectiu, que hagi fet possible un moviment tan ampli com el seu en tan pocs anys? Quina és la seva solidesa?
I a l’Helga Ring, que la tindrem present a la plana de l’Om de Manresa li preguntarem: què creu que té d’especial la seva cultura, poble, col·lectiu, que hagi pensat a blindar el futur d’aquesta bondat col·lectiva, que és cohabitar, per salvar-la de l’especulació del sistema?
A més a més, estem contentes perquè altres col·lectius propers al nostre projecte ens ho estan agraint i la resposta que anem tenint va sent bona.
Posem, doncs, aquests valors sobre la taula. És el moment idoni!
Des de la memòria propera de les nostres colònies industrials, ens endinsem cap a un territori íntim i comú. I tornem, del cor al món, veient com “cohabitar és un fer natural“.
Per motius sanitaris l’aforament és molt limitat, si no hi sou a temps, o viviu lluny, podeu assistir a les ponències del matí en streaming.
Serà el 22 de maig a la Sala de la Plana de l’Om, Manresa. Us hi apunteu?
Gràcies a La Dinamo i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central per acompanyar-nos en les tasques d’organització i gràcies a l’Ateneu La Sèquia, que ens acollirà a l’hora de dinar i fer sobretaula.
També podeu escoltar-nos en aquest vídeo que hem fet amb el Ramon Tort, on recollim una mica el què en pensem.
