El model de cohabitatge entès com a espai per a la transformació personal i social esdevé, forçosament, un nou paradigma on les persones assumeixen la responsabilitat de tenir-se cura mútuament. Des de la nostra experiència, concebem el vincle amb el barri compartint espai i temps per:

L’Acompanyament a les famílies amb infants: espai obert al barri determinades hores del dia i la setmana; ja sigui en un espai de criança, com en l’oferta d’aquest model de cures que proposem internament al veïnatge més proper.

Els infants, que esdevindran joves i tindran amics i noves relacions, sabent que necessiten intimitat, fer grup, sentir-se admesos. L’espai dels baixos es transforma donant resposta a aquestes necessitats juvenils a través de materials, mobiliari i temps per disposar-lo.

Els adults grans posem en valor l’última etapa de la vida. A partir de l’activitat, el compromís, les relacions…, decidir sobre com volem ser acompanyats també a l’hora de morir. Reflexionar i debatre col·lectivament sobre aquests aspectes vitals amb el propòsit de posar sobre la taula les demandes creatives i qualitatives que ajudin i modifiquin les polítiques actuals, on la vellesa s’entén i se la tracta des de l’assistència sanitària i assistencial.

Derivat d’aquest treball sentim que podem ser un referent on poder compartir emocional i físicament amb els familiars de malalts terminals ingressats a l’hospital de Sant Andreu.

Implicar-nos en la creació d’horts urbans comunitaris aprofitant els solars buits propers. Aquests, per experiències reconegudes, sabem que ajuden a teixir relacions veïnals i generacionals i esdevenen, també, una millora física i ambiental pel barri.

Com a consumidors, participar en la cooperatives de consum del barri, l’Almàixera i la Guixa, així com del petit comerç de barri.
Associar-nos amb col·lectius i entitats amb les quals puguem compartir objectius i valors de transformació social.