Motivacions del projecte al centre de Manresa

Pensem en un barri com el casc antic de Manresa on enriquir-nos de la interculturalitat del barri i de la identitat singular, plena de racons històrics, que complementen el nostre sentiment de viure al centre de les ciutats. El barri vell es composa de tres barris: Casc antic, Vic-Remei i Escodines, plens de carrerons amb petites i estretes voreres que, en general, han esdevingut carrers per a vianants i amb poca circulació de vehicles.

Uns barris on els edificis s’estan degradant, on el comerç està tancant deixant baixos buits i abandonats, on la població s’està envellint i on s’està concentrant un gran nombre de població migrada.

Construir el nostre projecte en aquest entorn aporta un valor funcional de vida perquè col.labora amb la revitalització social i arquitectònica del barri:

  • físicament comporta habitar on no hi ha habitatge des d’una construcció nova amb criteris de sostenibilitat
  • obrir un nou espai de planta baixa amb activitat oberta al barri
  • aportar a la musculatura social del barri de 16 unitats familiars, més de 40 persones de les quals el 74% són menors de 60 anys
  • modificar la composició social del barri i augmentar la diversitat cultural tan desequilibrada actualment. Diversitat és riquesa.

No és descabellat pensar que un projecte d’aquestes característiques on el centre està posat en la vida comunitària i en la cura de les persones esdevingui un referent a nivell de ciutat i de país, donat que les experiències encara són molt escasses. Sabem que les innovacions socials acostumen a necessitar temps, molt temps, per ser simplement conegudes, i encara més per ser acceptades i implantades àmpliament.

A Catalunya, però, existeixen alguns models d’habitatge en cessió d’ús. Cal Cases (Santa Maria d’Oló) és un exemple amb més de 10 anys d’experiència, i, actualment, La Borda (Barcelona, Sants) com a referent urbà, un projecte que està iniciant el seu procés de convivència.

Són models que posen al centre els seus habitants amb l’objectiu de crear solucions grupals respecte a l’habitatge de manera que quedi garantit un accés estable i indefinit, amb costos assumibles per les famílies i de forma que quedi assegurat que no es convertiran en objectes d’especulació.