Perquè entenem que la cura hauria de ser una activitat ineludible de la nostra comunitat i voldríem fer-la visible i integrar-la cooperativament en el dia a dia. Incorporant-la com a feina generacional i de transversalitat de gènere, trencant així la invisibilitat d’aquestes tasques tradicionalment considerades un acte natural del genere femení.

Les relacions interpersonals haurien d’ajudar a prevenir certs riscos de dependència i reduir la vulnerabilitat econòmica i emocional.

L’intercanvi generacional (creant vincles i construint el que anomenaríem “tribu”) ens hauria d’aportar avantatges a les diferents etapes de la vida.

Parlem d’un model de convivència amb voluntat de:

Impregnar en els infants uns referents de vida basats en el respecte, la solidaritat, la lluita i l’aprofitament de l’experiència de cadascuna de les etapes per on passaran i de les quals tindrà vivències importants en el dia a dia de la convivència.

Connectar amb el jovent, que necessita models de convivència més enllà del seu nucli,  que sovint se’ls fa petit i conflictiu, inculcant la responsabilitat de tenir certa cura dels petits i ser un referent per a ells. Fomentar la pertinença al grup tenint el protagonisme necessari per a sentir-se part important del mateix.

Empoderar les famílies d’avui, diverses i singulars, perquè hi trobin l’ajuda i l’acompanyament necessaris, en aquesta etapa sovint estressant i solitària. Intercanvi de problemes, solucions i càrregues, fomentant la solidaritat, aprenent els uns dels altres i descobrint noves formes d’atendre i criar els fills.

Gaudir dels grans, dels jubilats, aportant el temps i l’experiència dels anys, acompanyats i reconeguts. És, sens dubte, la millor garantia per gaudir de salut i per evidenciar a la societat un model de vellesa portadora de vida. Conviure amb els diferents punts de vista del món, des de la calma i la distància que comporta el no tenir ja tantes responsabilitats. La satisfacció de trobar-se envoltats de persones a les quals la seva aportació els farà sentir útils des del punt de vista humà i emocional.

La nostra voluntat és podria resumir en la idea de canviar la recepta mèdica per la recepta social.