“Quan projectem el cohabitatge, teixim de nou aquesta enyorada xarxa, se’ns obren possibilitats i oportunitats per recuperar la vida en comú.”
Al llarg dels anys les famílies han viscut ben sovint en diferents tipus de comunitats, creant xarxa, convivint, compartint el dia a dia , nodrint-se i creixent plegats.
Antigament les persones compartien un habitatge al llarg de tota la vida. Diferents generacions, avi, àvia, mare, pare, fills i filles, fins hi tot algun oncle. Aquesta convivència facilitava la vida, no només la laboral, ja que sempre hi havia algú, una dona, per tenir cura dels petits, també l’economia se’n beneficiava, les relacions socials, l’experiència dels grans, l’alegria dels infants… Tots tenien un paper, un rol, una tasca a desenvolupar, des del més jove fins al més gran. Segur que no era una vida idílica, ho sabem, però li enyorem i reconeixem el valor de la cura i del sosteniment de la comunitat familiar.
En els últims temps aquesta xarxa s’ha anat reduint, desfent i les famílies i les persones ens hem anat sentint soles. En la gran majoria d’habitatges hi vivim petits nuclis familiars. Els avis treballen, els amics potser no viuen a prop… i al final entre càrrega i esforç acabem fent malabars per conciliar, per trobar moments per un mateix, per la parella, per estar en societat. Ens hem vist abocats a l’individualisme i la parcialització de les persones en funció de les seves característiques i etapa vital. Això ha provocat que ens aïllem de les persones que tenim al costat i ens relacionem només amb qui té la mateixa realitat que nosaltres (avis amb avis, infants amb infants, joves amb joves…). Fins i tot els espais públics no estan dissenyats com a espais de vida i de interrelació, sinó com a llocs de pas o de consum.
Quan projectem el cohabitatge, teixim de nou aquesta enyorada xarxa, la que ens permetrà mantenir una vida activa entre iguals, amb el recolzament mutu en les necessitats i cures quotidianes, acompanyant-nos en totes les etapes de la vida. Se’ns obren possibilitats i oportunitats per recuperar la vida en comú, col.lectivitzar accions quotidianes com cuinar, comprar, tenir cura dels infants. Col.lectivitzar espais com tallers, biblioteca, sala d’estar, menjador, terrasses… Col.lectivitzar materials com vehicles, llibres, jocs, rentadores… Sense haver de renunciar al nucli familiar, mantenint la intimitat, i alhora, obrir-nos a les experiències i vivències en comunitat.
Els que tenen més temps i més vida ofereixen vivències, experiències, anècdotes, consells, saviesa, suport, mans i disponibilitat. Els infants aporten vitalitat, energia, presència, espontaneïtat i connexió amb el moment actual. Els adults comparteixen altres maneres de fer, posen en comú, acompanyen la criança i la vellesa.
Tots junts dia a dia construirem la vida en comú.
Núria Garriga i Vanesa Luque
www.laraval.cat
