Recuperar, recobrar, tornar d’allà on venim, dels portals de les cases, de les voreres que donen peu als carrers i aquests que ens obren a les places de la ciutat amb fisonomia pròpia i certa unitat. De l’exterior, del nostre exterior, el barri que per nosaltres significa a grans trets el que conforma els nostres espais privats i comuns, els nostres paisatges i marcs urbans, aquests que visualitzen totes i cadascuna de les representacions culturals.
Aquest nucli que conforma el barri antic de la ciutat va néixer i créixer amb la lluita de l’esperança de la seva gent per sobreviure i avançar com a societat. Anys més tard va viure un fort creixement del comerç local, que ha viscut les transformacions de diferents formes de viure i conviure al llarg de la seva història, dels nous espais socials, de la seva voluntat de reprendre els espais públics obrint nous escenaris per la lliure expressió social i la participació civil. Això ens va portar a un nou sentiment de comunitat, potser sense adonar-nos però va servir no només per incorporar la normalitat social, sinó que va donar les primeres eines als nouvinguts d’altres indrets de l’Estat i, actualment, fins i tot de més enllà.
Per una “cara de la moneda” el nostre barri és, amb diferència, el de més densitat comercial, el barri de les fires, el de certs equipaments, de les administracions més importants de la ciutat, que disposa d’equipaments bàsics de sanitat i educació i que, pocs anys enrere, tenia un índex de comerç tres vegades més elevat que la resta de barris (excepte els espais de passeig i rodalies). Per l’altra “cara de la moneda” és el barri que viu amb 1.115 habitatges buits, representant el 14,5% de la ciutat que compta amb 7.914 habitatges buits fet que deriva a que 1.358 famílies formades per 2.910 persones de les quals el 38% són menors visquin i malvisquin amb greus problemes d’habitatge. També cal mencionar que el 80% dels edificis del barri van ser construïts fa més de 150 anys i que dins aquest barri hi ha importants dades de desigualtats socials.
Tampoc seria encertat mirar cap al creixement de ciutat atractiva per al turisme i els inversors, ja que aquestes polítiques són les que han acabat fent fora a les veïnes dels seus propis barris en busca de barris o poblacions en menor especulació i cost econòmic, per sort al nostre barri fins ara hem escapat d’aquests urpes especulatives però sembla que a canvi ho vivim amb un decreixement en tota la resta d’àmbits. Una tendència que veiem important de capgirar, per la salut completa del conjunt de residents.
Estem vivint en un barri que està davant de noves necessitats socials i econòmiques donades per les polítiques del propi sistema i amb la novetat de la Covid-19 que ha fet viure una nova realitat en què s’ha demostrat la capacitat de la gent per autoorganitzar-se en espais de “suport mutu” i noves formes de fer front aquestes necessitats més bàsiques. Veiem la urgència i apostem perquè els administradors i administrats reconeguin aquesta realitat, deixin de mirar cap a un altre costat o, en el millors dels casos, hi dediquin recursos simbòlics. Estem davant de la ciutat que mai s’ha cregut el barri antic i per això ens veiem amb la necessitat de recollir manuals bàsics per fer front a tots els drets fonamentals de cadascuna de les persones que hi viuen.
Litus, Carles Tenesa
www.laraval.cat
