Pensem en un barri com el casc antic de Manresa on enriquir-nos de la interculturalitat del barri i de la identitat singular, plena de racons històrics, que complementen el nostre sentiment de viure al centre de les ciutats.

El barri vell es compon de tres barris: Casc antic, Vic-Remei i Escodines, plens de carrerons amb petites i estretes voreres que, en general, han esdevingut carrers per a vianants i amb poca circulació de vehicles.

Uns barris on els edificis s’estan degradant, on el comerç està tancant deixant baixos buits i abandonats, on la població s’està envellint i on s’està concentrant un gran nombre de població migrada.

Construir el nostre projecte en aquest entorn aporta un valor funcional de vida perquè col.labora amb la revitalització social i arquitectònica del barri:

• • • • • • Físicament comporta habitar on no hi ha habitatge, i a més des d’una construcció nova i amb criteris de sostenibilitat.
      • • • Obrir un nou espai de planta baixa amb l’objectiu de tenir activitat oberta al barri.
      • • • Aportar a la musculatura social del barri 18 Unitats Efectives de Convivència. Més de 40 persones entre infants, joves i adultes.
          • Influir en la composició social del barri, augmentant la diversitat cultural i lluitant contra la creació de guetos. Diversitat és riquesa.

No és descabellat pensar que un projecte d’aquestes característiques on el centre està posat en la vida comunitària i en la cura de les persones esdevingui un referent a nivell de ciutat i de país, donat que les experiències encara són molt escasses.

Sabem que les innovacions socials acostumen a necessitar temps, molt temps, per ser simplement conegudes, i encara més per ser acceptades i implantades àmpliament.

A Catalunya, però, existeixen alguns models d’habitatge en cessió d’ús. Cal Cases (Santa Maria d’Oló) és un exemple amb més de 10 anys d’experiència, i, actualment, La Borda (Sants) com a referent urbà, un projecte que està iniciant el seu procés de convivència.

Són models que posen al centre els seus habitants amb l’objectiu de crear solucions grupals respecte a l’habitatge de manera que quedi garantit un accés estable i indefinit, amb costos assumibles per les persones habitantsi de forma que quedi assegurat que no es convertiran en objectes d’especulació.