Iniciar un projecte d’habitatge cooperatiu ja sigui de rehabilitació i encara més de nova construcció, requereix enfrontar-se a unes xifres ingents de diners que provoquen vertigen.
Els ideals, el grup, la ubicació… van de costat durant els primers temps. Així que es troba el lloc on construir, el grup s’enforteix i el factor econòmic entra en joc, desestabilitzant-nos. Seguir endavant suposa prendre consciència de les diferències, de les dificultats, dels requeriments individuals, fets que van travessant-nos amb neguits per les renúncies, pors, baixes…. La solidesa del projecte està en perill. Ens adonem que per superar les dificultats cal necessàriament parlar d’economia (encara tabú) sense por i col·lectivament.
És en aquest moment que el concepte ECOSIMIA, manllevat de la Fundació educativa Pestalozzi de l’Equador (la economia es cosa mia), s’inclou al nostre ideari, sabent que suposa un canvi de mentalitat. Anem practicant la cooperació i la confiança i ens enfortim. Així, lentament, canviem el paradigma. La veritable riquesa és d’esperit comunitari. De l’individual al col·lectiu generant noves pràctiques de circulació dels diners.
Com ho fem?
Les aportacions de capital, per assolir el 20% necessari per poder obtenir el finançament. No totes les sòcies el disposen des de l’inici, així que cal una resposta diferent que possibiliti garantir a temps aquest 20% amb la flexibilitat necessària per a totes les habitants, a la pràctica vol dir que qui pot, aporta el que l’altre no pot, fugint dels nominalismes, si una sòcia o grup de sòcies compensa en positiu, el tracte el fa amb la cooperativa, i aquesta li fa el retorn a mesura que les que van més a poc a poc, van arribant a la quantitat indicada, evitant així el deute personal i aconseguint així alternatives de compensació.
El finançament. Tenim clar que aquest ha de venir de la banca ètica. Les negociacions, evidentment, són molt diferents a una banca tradicional, però cal aportar garanties. Cal justificar la capacitat per retornar el capital. Sortosament hi ha alternatives diferents a les tradicionals, on recau tot sobre un avalador.
Els fons mutuals, títols participatius o avals mancomunats són exemples d’altres fórmules possibles per aconseguir la viabilitat econòmica del projecte. Qualsevol d’aquestes alternatives significa fer-nos-en càrrec i competents per aconseguir-ho. Dependrà del treball persistent, consistent i convincent que fem per guanyar la confiança i la col·laboració per captar: aportacions voluntàries, avaladors de petites quantitats, socis col·laboradors, etc.
Fons mutual. Cada mes fem una aportació de 10€ per omplir la caixa de resistència que en el futur pot ajudar a fer front a qualsevol imprevist d’alguna sòcia.
Així, a poc a poc, anem integrant i transformant el concepte d’ecoNOmia en ecoSImia.
Conxita Olivé i Joan Camprubi
